Teresa d’Arenys

Teresa d'Arenys

Poeta y activista cultural.

Esta foto pertenece al álbum Retratos vividos

Maria Teresa Bertran, muy amablemente, me ha ofrecido un poema inédito para acompañar su retrato (en catalán):

NEIGE D’ANTAN (divagació en un cementiri marí)
A Montserrat Gras Riera, que ha partit en ser besàvia

Una naixença?
Vida que empeny la vida,
vida que arriba
i amb brisa imperceptible
mena la nostra barca

devers el trànsit.
En un tombant de lluna
coincidències
entre la llum i l’ombra
semblen resoldre opòsits…

Una pregària?
Provar de retrobar-te
per les segures,
intemporals cruïlles
on la vida és impresa.

I de cop sobte
la mar, tardors i pluges
que enamoraven
et rescaten del somni
del buit, et recuperen.

Però, les maneres!
Com trobem a faltar les
d’aquelles dames
que Villon evocava…
I n’eres una, d’elles!

maig 2015

Anelos

Anelos

Plaza de les glòries catalanes. Barcelona.

Esta foto pertenece al álbum Presente Imperfecto

He escogido un conocido poema de Vicent Andrés Estellés para acompañar la fotografía. Lo podéis encontrar en el «Llibre de meravelles» (en catalán):

PROPIETATS DE LA PENA (Assumiràs la veu d’un poble)

ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Chimenea con luna

Chimenea con luna

Pals. Baix Empordà.

Esta foto pertenece al álbum Yuxtaposiciones

Christelle Enguix nos regala esta capsula poética que complementa «Chimenea con luna» (en catalán):

El fum invisible del somni
s’enlaira fins les mars tranquil·les
de la lluna.
La solitud dels estels
dormita sobre les teulades blanques
de l’enyor.

Christelle Enguix

Caminos de arena

Caminos de arena

Playa de Sant Salvador. El Vendrell.

Esta foto pertenece al álbum Paisajes

Agradecemos a Teresa Pascual que nos permita completar «Camins de sorra» con uno de sus poemas (en catalán):

Callada identitat la que es conté
en l’arena que els passos no transiten—
¿de qui seran, de qui aquest caminar
que no se sent, que s’allunya furtiu?
Secreta identitat aquest indici
que insinua el bateig i l’aproxima—
amples les mans que volien les formes
de la remor anònima de l’aigua.

Teresa Pascual

Del libro «Rebel·lió de la sal» (Pagès editors, Lleida 2008)

Felices fiestas

[WPPA+ dbg msg: Photo name not found: $Felices fiestas 2012]

 

El Tió de nadal es uno de los personajes más entrañables de la navidad catalana. Su función es dar a los más jóvenes de la casa caramelos y pequeños regalos el día de noche buena o bien el de navidad.

Durante los días previos a la navidad los pequeños se ocupan de alimentar abundantemente al Tió. El día de navidad le piden que "cague", es decir que les entregue golosinas y otros regalos mediante una canción tradicional y pequeños golpes con un bastón.

Puedes leer más detalles sobre esta tradición en este artículo de la Wikipedia.