Teresa d’Arenys

Teresa d'Arenys

Poet and cultural activist.

This picture belongs to Album Lived portraits

Maria Teresa Bertran gently offered the following unpublished poem to accompany her portrait (in catalan):

NEIGE D’ANTAN (divagació en un cementiri marí)
A Montserrat Gras Riera, que ha partit en ser besàvia

Una naixença?
Vida que empeny la vida,
vida que arriba
i amb brisa imperceptible
mena la nostra barca

devers el trànsit.
En un tombant de lluna
coincidències
entre la llum i l’ombra
semblen resoldre opòsits…

Una pregària?
Provar de retrobar-te
per les segures,
intemporals cruïlles
on la vida és impresa.

I de cop sobte
la mar, tardors i pluges
que enamoraven
et rescaten del somni
del buit, et recuperen.

Però, les maneres!
Com trobem a faltar les
d’aquelles dames
que Villon evocava…
I n’eres una, d’elles!

maig 2015

Desire

Desire

Glòries catalanes square. Barcelona.

This picture belongs to Album Imperfect Present

I have selected a well known poem by Vicent Andrés Estellés to complement the picture. The poem is from the book “Llibre de meravelles” (in catalan):

PROPIETATS DE LA PENA (Assumiràs la veu d’un poble)

ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Chimney with moon

Chimney with moon

Pals. Baix Empordà.

This picture belongs to Album Juxtapositions

Christelle Enguix give us this poetic pill that complements “Chimney and moon” (in Catalan):

El fum invisible del somni
s’enlaira fins les mars tranquil·les
de la lluna.
La solitud dels estels
dormita sobre les teulades blanques
de l’enyor.

Christelle Enguix

Sand paths

Sand paths

Sant Salvador beach. El Vendrell.

This picture belongs to Album Landscapes

Thanks to Teresa Pascual for allow us to complete “Sand paths” with the following poem (in Catalan):

Callada identitat la que es conté
en l’arena que els passos no transiten—
¿de qui seran, de qui aquest caminar
que no se sent, que s’allunya furtiu?
Secreta identitat aquest indici
que insinua el bateig i l’aproxima—
amples les mans que volien les formes
de la remor anònima de l’aigua.

Teresa Pascual

From the book “Rebel·lió de la sal” (Pagès editors, Lleida 2008)

Merry Christmas

Merry Christmas 2012

Tions de Nadal

 

The "Tió de nadal" is one of the most touching characters of Catalan Christmas. It brings small gifts and candies to the children in Christmas eve or in Christmas day.

During the days before Christmas children feeds the Tió in abundance. The Christmas day they ask it to "shit", or drop them gifts and candies by singing a song and beating it with sticks.

You can read more information about this tradition this Wikipedia article.