Teresa d’Arenys

Teresa d'Arenys

Poeta i activista cultural.

Aquesta foto pertany a l’Àlbum Retrats viscuts

La Maria Teresa Bertran, molt amablement, m’ha ofert aquest poema inèdit per acompanyar el seu retrat:

NEIGE D’ANTAN (divagació en un cementiri marí)
A Montserrat Gras Riera, que ha partit en ser besàvia

Una naixença?
Vida que empeny la vida,
vida que arriba
i amb brisa imperceptible
mena la nostra barca

devers el trànsit.
En un tombant de lluna
coincidències
entre la llum i l’ombra
semblen resoldre opòsits…

Una pregària?
Provar de retrobar-te
per les segures,
intemporals cruïlles
on la vida és impresa.

I de cop sobte
la mar, tardors i pluges
que enamoraven
et rescaten del somni
del buit, et recuperen.

Però, les maneres!
Com trobem a faltar les
d’aquelles dames
que Villon evocava…
I n’eres una, d’elles!

maig 2015

Anhels

Anhels

Plaça de les glòries catalanes. Barcelona.

Aquesta foto pertany a l’Àlbum Present Imperfecte

He triat un poema emblemàtic de Vicent Andrés Estellés per acompanyar la fotografia. El podeu trobar al “Llibre de meravelles”:

PROPIETATS DE LA PENA (Assumiràs la veu d’un poble)

ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Xemeneia amb lluna

Xemeneia amb lluna

Pals. Baix Empordà.

Aquesta foto pertany a l’álbum Juxtaposicions

Christelle Enguix ens regala aquesta càpsula poètica que complementa “Xemeneia amb lluna”:

El fum invisible del somni
s’enlaira fins les mars tranquil·les
de la lluna.
La solitud dels estels
dormita sobre les teulades blanques
de l’enyor.

Christelle Enguix

Camins de sorra

Camins de sorra

Platja de Sant Salvador. El Vendrell.

Aquesta foto pertany a l’Àlbum Paisatges

Agraïm a Teresa Pascual que ens deixi completar “Camins de sorra” amb un dels seus poemes:

Callada identitat la que es conté
en l’arena que els passos no transiten—
¿de qui seran, de qui aquest caminar
que no se sent, que s’allunya furtiu?
Secreta identitat aquest indici
que insinua el bateig i l’aproxima—
amples les mans que volien les formes
de la remor anònima de l’aigua.

Teresa Pascual

Del llibre “Rebel·lió de la sal” (Pagès editors, Lleida 2008)