Poeta i activista cultural.
Aquesta foto pertany a l’Àlbum Retrats viscuts
La Maria Teresa Bertran, molt amablement, m’ha ofert aquest poema inèdit per acompanyar el seu retrat:
NEIGE D’ANTAN (divagació en un cementiri marí)
A Montserrat Gras Riera, que ha partit en ser besàvia
Una naixença?
Vida que empeny la vida,
vida que arriba
i amb brisa imperceptible
mena la nostra barca
devers el trànsit.
En un tombant de lluna
coincidències
entre la llum i l’ombra
semblen resoldre opòsits…
Una pregària?
Provar de retrobar-te
per les segures,
intemporals cruïlles
on la vida és impresa.
I de cop sobte
la mar, tardors i pluges
que enamoraven
et rescaten del somni
del buit, et recuperen.
Però, les maneres!
Com trobem a faltar les
d’aquelles dames
que Villon evocava…
I n’eres una, d’elles!
maig 2015