La torre de Sant Joan

La torre de Sant Joan s’aixeca en una illa situada dins del port dels Alfacs, a uns 50 metres de la línia de la costa. Fou construïda per Felip II l’any 1576 i formava part d’un conjunt de quatre torres que havien de defensar les terres del Delta de la pirateria sarraïna. Només dues hi van arribar a ser edificades.

Arribar a les rodalies de la torre és una mica difícil i per tant el paratge sol ser prou solitari. Quan m’hi vaig acostar jo, de matinada, no s’hi veia ningú. L’accés a la illeta de la torre es fa per un camí de pedres soltes i prou inestables que en aquell moment estava sota l’aigua. De fet, jo no tenia intenció d’arribar fins a la base de la torre: les fotos que tenia previstes les volia fer des de terra estant i així m’hi vaig posar.

Llavors és quan es produí un fenomen que encara ara em té astorat: el camí de pedres que mena cap a la torre i que es trobava submergit, es va anar fent visible. “Que ràpida és la marea” vaig pensar. Fins que uns minuts després el camí va desaparèixer tant ràpid com havia sorgit! Talment semblava tret d’una novel·la de fantasia: la torre m’havia convidat a atansar-m’hi i jo, que de sang d’heroi en dec tindre poca, no havia acceptat el repte!

El cert és que l’explicació racional a aquest canvi brusc del nivell de la badia hi deu ser, però se m’escapa. L’únic que puc afegir és que mentre l’aigua baixava es notava una corrent d’est a oest que es va invertir quan va començar a pujar. Talment com si un gegant hagués fet oscil·lar tot els Alfacs.

Seria interessant conèixer l’explicació científica, però mentrestant, sóc feliç de pensar que la torre em va convidar a entrar …

La torre de Sant Joan

Port dels Alfacs. Delta de l'Ebre.

Aquesta foto pertany a l’Àlbum delta de l’Ebre

Gavina emmirallada

Avui inauguro una etiqueta que tenia pendent des de fa temps. Fa referència a un indret que cap amant de la fotografia de paisatges pot obviar: el delta del riu Ebre.

Potser feia més de quinze anys que no hi feia estada, però guardava dins meu imatges de les platges desertes gairebé infinites, d’una terra plana que es transforma amb el pas de les estacions, d’una mar diferent, llisa com un mirall perfecte.

A la fi he pogut passar-hi un dies càmera en mà. Molt pocs, tot just per adonar-me que hi he de tornar sovint, que necessito mirar-lo molt més profundament des del visor de la meva Nikon.

Les properes setmanes publicaré algunes de les fotos que hi he fet. Només són un tastet del que pot oferir el Delta.

Gavina emmirallada

Port d'Illa de Mar. Delta de l'Ebre.

Aquesta foto pertany a l’Àlbum delta de l’Ebre

Retrats ràpids

L’Agrupació fotogràfica d’Arenys va oferir el passat cap de setmana una sessió de retrat ràpid a tothom qui volgués passar pel seu local social.

De tots els retrats que vaig fer em quedo amb el d’en Marc Egea. En Marc és una persona molt polifacètica i crec que aquest tret queda reflectit en la seva mirada.

Retrats ràpids

Marc Egea. Arenys de Mar.

Aquesta foto pertany a l’Àlbum Retrat