La torre de Sant Joan s’aixeca en una illa situada dins del port dels Alfacs, a uns 50 metres de la línia de la costa. Fou construïda per Felip II l’any 1576 i formava part d’un conjunt de quatre torres que havien de defensar les terres del Delta de la pirateria sarraïna. Només dues hi van arribar a ser edificades.
Arribar a les rodalies de la torre és una mica difícil i per tant el paratge sol ser prou solitari. Quan m’hi vaig acostar jo, de matinada, no s’hi veia ningú. L’accés a la illeta de la torre es fa per un camí de pedres soltes i prou inestables que en aquell moment estava sota l’aigua. De fet, jo no tenia intenció d’arribar fins a la base de la torre: les fotos que tenia previstes les volia fer des de terra estant i així m’hi vaig posar.
Llavors és quan es produí un fenomen que encara ara em té astorat: el camí de pedres que mena cap a la torre i que es trobava submergit, es va anar fent visible. “Que ràpida és la marea” vaig pensar. Fins que uns minuts després el camí va desaparèixer tant ràpid com havia sorgit! Talment semblava tret d’una novel·la de fantasia: la torre m’havia convidat a atansar-m’hi i jo, que de sang d’heroi en dec tindre poca, no havia acceptat el repte!
El cert és que l’explicació racional a aquest canvi brusc del nivell de la badia hi deu ser, però se m’escapa. L’únic que puc afegir és que mentre l’aigua baixava es notava una corrent d’est a oest que es va invertir quan va començar a pujar. Talment com si un gegant hagués fet oscil·lar tot els Alfacs.
Seria interessant conèixer l’explicació científica, però mentrestant, sóc feliç de pensar que la torre em va convidar a entrar …
Port dels Alfacs. Delta de l'Ebre.
Aquesta foto pertany a l’Àlbum delta de l’Ebre