Es un placer invitaros a la inauguración de la exposición fotográfica
«Arenys inesperat»
organitzada por la Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar y el Ajuntament d’Arenys de Mar
Arenys inesperado es una exploración de los rincones más olvidados de nuestro pueblo. Esos que nunca aparecen en las fotografías, ya sea por su estética o por su ubicación.
Los fotógrafos participantes hemos querido revalorizar estos espacios, respetando su realidad, pero aportando nuestra mirada y sensibilidad.
Mi aportación personal ha sido dos fotografías realizadas en dos puntos de Arenys que en principio parecían poco interesantes: el peaje de la autopista C-32 y uno de los túneles que cruzan la NII, en concreto el que está situado enfrente el antiguo cuartel. Estoy contento del resultado obtenido. Ambas fotos las he publicado recientemente con la etiqueta «Arenys inesperado«.
Espero que disfrutéis con la exposición!
És una idea molt atractiva. I més encara quan es tracta de mostrar imatges poc habituals d’un lloc que té una càrrega simbòlica tan forta com és el cas d’Arenys. M’han impressionat les dues fotos, de l’autopista i el túnel, just per aquest efecte «desmitificador» d’alguna cosa que hem preconcebut d’una altra manera. Alhora, les fotos fan bells uns espais poc «poètics». A partir de la del túnel, he fet un experiment, quasi instintiu, que ha sigut anar a buscar un dels llibres emblemàtics d’Espriu, «La pell de brau», i associar-li un poema. I el resultat, el penjaré, amb el teu permís, a Facebook, al llarg del dia 🙂
Una abraçada ben gran.
Moltes gràcies pel comentari, Maria Josep! Per descomptat ja estic esperant veure l’entrada al Facebook. Amb el teu permís, i suposo amb el d’Espriu, també inclouré en el blog el poema que has triat per a la foto del túnel. Ja fa molts mesos que no estic donant prou rellevància a aquesta simbiosi entre vers i imatge que a casa nostra es dona de forma tant natural, i aquesta és una excel·lent ocasió per fer-ho.
Tal i com comentes, Arenys no és només Espriu i fins hi tot la part que ho és, com pot ser el mític camí de la pietat, ha estat prou maltractada pel pas del temps i la pressió urbanística. Tot i així, realitzar aquesta sèrie de fotos ha estat gratificant per que ha obligat al fotògraf a buscar bellesa allà on ningú n’espera trobar, per acabar descobrint que n’hi ha gairebé a tot arreu.
Una abraçada!!