Arenys de Mar. Maresme.
Esta foto pertenece al álbum Vacío interior
Vacío interior (III)
Etiquetado Blanco y negro, Vacío interior, Paisaje urbano.Enlace para bookmark : Enlace permanente.
Arenys de Mar. Maresme.
Esta foto pertenece al álbum Vacío interior
Aquesta en quan a l’espai i entorn segueix en línia amb la sèrie, però el gest de la model, el creuament de braços i, sobretot, el creuament dels peus, em dona més sensació de relaxament, que no pas un sentiment més interior que conjumini amb l’espai. Be, al menys, és com ho percebo jo, es clar.
Tens raó Ramon, aquesta imatge impacta menys que les anteriors. És curiós com evolucionen i es transformen els projectes fotogràfics. Després de fer aquestes fotos, vaig donar el tema per finalitzat. És una sèrie amb un contingut uniforme, però poc més. La fotografia amb les cadires va tindre prou èxit però, com per plantejar-me ser una mica més ambiciós i repensar el projecte. El cas és que el proper divendres tornarem a la casa a fer més fotos. La idea és que el conjunt formi una mena de fil argumental que doni una coherència narrativa a tota la sèrie. En aquest context, probablement aquesta foto anirà be. Ja veurem al final què en surt i sobretot com republico la sèrie al blog. En tot cas, ho estic gaudint.
Realment, és així com neixen els projectes, en aquest cas sèries fotogràfiques, a partir d’una anterior, o be, a mi m’ha passat varies vegades, a partir d’una sola foto, que t’inspira a desenvolupar un projecte a partir d’ella. De tota manera, el més important, tal com dius, és que gaudeixis desenvolupant-lo, o simplement fent fotografies. Nosaltres que no tenim la necessitat de guanyar-nos la vida fent fotos, no saps la sort que tenim.
M’han preguntat molts cops si em plantejo la fotografia com ha professió, i sempre contesto el mateix: per sort, no. És clar que mai tindré els recursos d’un professional, però a canvi tinc llibertat total. Observar el món des d’una càmera em relaxa, és la forma que tinc de desconnectar de la meva rutina diària, i com be dius, això és una petita gran fortuna.
Així que segur que demà m’ho passaré be. A veure que en surt!