Gràcies, Ramon. La fotografia en blanc i negre funciona molt be en imatges com aquesta, amb fort contrast entre llums i ombres. Em sento còmode treballant amb elles. El color, en canvi, em costa molt més.
A mi en passava igual, el color pràcticament el tenia aparcat, excepte fotos familiars i viatges, etc.
Des de fa aproximadament mig any, el color ha entrat amb força a les meves fotos, i de veritat que és com un repte que ara per ara em dona moltes satisfaccions.
Tot i que no discuteixo una forma d’expressió o altre, totes dues són igualment vàlides, de fet, em cansa de vegades sentir discussions al respecte, com si fossin veritats absolutes.
Per descomptat el domini de la llum i sobretot del color és un tret distintiu de les teves fotos. Saber que has aconseguit aquest mestratge en només sis mesos encara l’hi dona més mèrit. El color és una de les meves assignatures pendents i com dius, tot un repte futur.
Per descomptat, coincideixo amb tu en que no te sentit discutir entre una tècnica o l’altre. Per a mi una fotografia és una creació artística, i pren una forma concreta en funció del que l’autor ha volgut que expressi. Per tant qualsevol veritat absoluta sobre la tècnica emprada no la considero aplicable. Cada artista fa el que vol amb la seva obra, i aquesta pot agradar més o menys, però difícilment es pot discutir categòricament.
Pel meu gust, hi ha massa pseudoprofessors de fotografia dient a la gent quina és la forma correcta de fer (sobretot a la xarxa), i més quan l’alumne és algú com jo, que no s’ha de guanyar la vida fent fotos i es pot permetre experimentar, equivocar-se i aprendre de l’error. Precisament, crec que aquesta és la gràcia de practicar una afició.
Magnífic aquest contrast tant evident entre l’ombre del arbre i la boira. La edició del BN em sembla impecable, com és de costum.
Gràcies, Ramon. La fotografia en blanc i negre funciona molt be en imatges com aquesta, amb fort contrast entre llums i ombres. Em sento còmode treballant amb elles. El color, en canvi, em costa molt més.
A mi en passava igual, el color pràcticament el tenia aparcat, excepte fotos familiars i viatges, etc.
Des de fa aproximadament mig any, el color ha entrat amb força a les meves fotos, i de veritat que és com un repte que ara per ara em dona moltes satisfaccions.
Tot i que no discuteixo una forma d’expressió o altre, totes dues són igualment vàlides, de fet, em cansa de vegades sentir discussions al respecte, com si fossin veritats absolutes.
Per descomptat el domini de la llum i sobretot del color és un tret distintiu de les teves fotos. Saber que has aconseguit aquest mestratge en només sis mesos encara l’hi dona més mèrit. El color és una de les meves assignatures pendents i com dius, tot un repte futur.
Per descomptat, coincideixo amb tu en que no te sentit discutir entre una tècnica o l’altre. Per a mi una fotografia és una creació artística, i pren una forma concreta en funció del que l’autor ha volgut que expressi. Per tant qualsevol veritat absoluta sobre la tècnica emprada no la considero aplicable. Cada artista fa el que vol amb la seva obra, i aquesta pot agradar més o menys, però difícilment es pot discutir categòricament.
Pel meu gust, hi ha massa pseudoprofessors de fotografia dient a la gent quina és la forma correcta de fer (sobretot a la xarxa), i més quan l’alumne és algú com jo, que no s’ha de guanyar la vida fent fotos i es pot permetre experimentar, equivocar-se i aprendre de l’error. Precisament, crec que aquesta és la gràcia de practicar una afició.