Today I started to publish a new set of photographies called “Inner emptiness”. Thank you Núria for your inestimable help and specially for accept to work in the precarious condition of an uninhabited house.
This picture belongs to Album Inner emptiness
Es d’aquestes imatges que costen de digerir, aparentment fràgils i dramàtiques, que poden evocar pensaments profunds, el BN i la pose de la model son essencials per produir aquest efecte. L’espai de la sala vs la model evoca aquest Buit que persegueixes.
Si m’ho permets, tan sols una cosa canviaria, les cadires, encara que ben pensat, possiblement aporten algo de fredor. Però no m’acaben de convèncer del tot, les veig desubicaques.
Tens tota la raó respecte a les cadires, Ramon. La sala és del 1931, mentre que les cadires no els hi poso més d’una quarantena d’anys. No m’ho havia plantejat fins que he llegit el teu comentari, potser perquè les cadires pertanyen a la casa realment. De fet és l’únic mobiliari que hi ha, i tenen tanta pols i ronya que s’integren perfectament a l’entorn. Però és cert que no acaben d’encaixar temporalment. Al llarg de les properes setmanes publicaré tres fotos més d’aquesta sèrie que per sort no inclouen les cadires.