Difícil d’aconseguir l’equilibri de la imatge. En aquest cas, possiblement amb molta més paciència. La parella de la dreta, hauria d’estar 2 o 3 metros més endarrera, per tenir la imatge més equilibrada, encara que no li treu mèrit a la teva atent mirada, per a obtenir una bona composició.
Disculpa la tardança Ramon, porto uns dies en que he tingut que deixar la fotografia molt en segon pla. De fet, fa setmanes que no toco la càmera. Tens tota la raó al dir que aquesta fotografia està desequilibrada per la posició de la parella de la dreta i també has endevinat que la meva paciència va arribar al límit després de molta estona de veure desfilar la gent per les rampes del MACBA mentre esperava que l’atzar col·loqués a tothom al seu lloc. Tot i així he volgut publicar la fotografia per que m’agrada la força que li dona l’encreuament de les línies verticals amb el zig-zag de la rampa.
No tens perquè disculpar-te, només faltaria. Estem en les mateixes circuntàncies, espero poder trepitjar el carrer més a sovint durant els propers dies /setmanes si tot va bé. La paciència, és algo que he tingut que treballar i interioritzar, quantes oportunitats segur que he perdut per no dedicar més temps a un escenari que en principi m’havia atret. En fi, dels errors també vaig aprenent, de fet, com tot a la vida.
Certament, equivocar-se és la millor forma d’aprendre. És un dels motius pels quals em sento a gust fent fotos: cada cop que dispares la càmera aprens alguna cosa nova i tot i així, com a la majoria d’expressions artístiques, sempre tens davant un camí infinit per recórrer.
Diuen que, a l’igual que la musculatura, el fotògraf s’ha d’exercitar cada dia per mantindre un nivell saludable. A veure si hi ha sort i podem reprendre aviat la nostra activitat.
Difícil d’aconseguir l’equilibri de la imatge. En aquest cas, possiblement amb molta més paciència. La parella de la dreta, hauria d’estar 2 o 3 metros més endarrera, per tenir la imatge més equilibrada, encara que no li treu mèrit a la teva atent mirada, per a obtenir una bona composició.
Disculpa la tardança Ramon, porto uns dies en que he tingut que deixar la fotografia molt en segon pla. De fet, fa setmanes que no toco la càmera. Tens tota la raó al dir que aquesta fotografia està desequilibrada per la posició de la parella de la dreta i també has endevinat que la meva paciència va arribar al límit després de molta estona de veure desfilar la gent per les rampes del MACBA mentre esperava que l’atzar col·loqués a tothom al seu lloc. Tot i així he volgut publicar la fotografia per que m’agrada la força que li dona l’encreuament de les línies verticals amb el zig-zag de la rampa.
No tens perquè disculpar-te, només faltaria. Estem en les mateixes circuntàncies, espero poder trepitjar el carrer més a sovint durant els propers dies /setmanes si tot va bé. La paciència, és algo que he tingut que treballar i interioritzar, quantes oportunitats segur que he perdut per no dedicar més temps a un escenari que en principi m’havia atret. En fi, dels errors també vaig aprenent, de fet, com tot a la vida.
Certament, equivocar-se és la millor forma d’aprendre. És un dels motius pels quals em sento a gust fent fotos: cada cop que dispares la càmera aprens alguna cosa nova i tot i així, com a la majoria d’expressions artístiques, sempre tens davant un camí infinit per recórrer.
Diuen que, a l’igual que la musculatura, el fotògraf s’ha d’exercitar cada dia per mantindre un nivell saludable. A veure si hi ha sort i podem reprendre aviat la nostra activitat.