L´ultim cop que havia emprat una càmera de rodet havia estat als voltants de 2006. Per a mi, i per a molts altres fotògrafs, la fotografia digital havia esborrat per complet molts anys de química.
Ara fa uns mesos, l’Agrupació fotogràfica d’Arenys de Mar ens va proposar als socis un projecte que requeria obtindre còpies de gran format. Dos metres i mig de fotografia anava molt més enllà del que em podia oferir el ja veterà sensor de 10 Megapíxels de la meva càmera, així que vaig haver de buscar alternatives.
La primera opció, i segurament la més fàcil, era fer un mosaic de diverses fotos. Fàcil, però si es vol fer ben fet, requereix una sèrie de tècniques i de material per a corregir el paral·latge i molt de laboratori digital. He de reconèixer que em feia prou mandra.
L’altra opció era la fotografia de format mig. Un dels moderns equips de Phase One o Hasseblad hagués anat com anell al dit, però estaven fora de l’abast d’un aficionat com jo, que no obtinc cap ingrés de les meves fotos.
La solució la tenia a la família. El meu tiet, fotògraf retirat, encara conservava la seva càmera llesta per a l’acció, com el primer dia.
I així és com vaig començar a fer fotos amb una Rolleiflex K7F de l’any 1961.
La K7F és una càmera TLR equipada amb un objectiu Carl Zeiss Planar f2.8 i fotòmetre integrat de seleni. Una petita meravella en el seu temps i tot un objecte de col·lecció avui en dia.
La sensació de tornar al rodet fotogràfic ha estat magnífica. Sembla mentida la rapidesa amb la que ens habituem a les novetats i com oblidem el passat proper. Amb la Rollei perds la immediatesa i la velocitat de les càmeres digitals, però recuperes construir una foto a foc lent, sabent que només hi ha dotze oportunitats al rodet i que fallar-ne una significa temps i diners
Ha estat una experiència fantàstica que intentaré repetir sovint. Tant pel pur plaer personal que em proporciona veure el mon a través de l’immens visor de la Rollei, com per les hores que he estat xerrant amb gent que em veia fer fotos i s’aturaven a preguntar per la càmera o m’explicaven els seus records fotogràfics, com per la calma que em transmet el gairebé imperceptible soroll d’aquest obturador ja vell, però en plena forma.
La meva primera foto amb la Rollei:
Aquesta foto pertany a l’Àlbum Format mig
