Em plau convidar-vos a la inauguració de l’exposició fotogràfica:
“Arenys inesperat”
organitzada per l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar i l’Ajuntament d’Arenys de Mar
Arenys inesperat és una exploració dels racons més oblidats de la nostra vila. Aquells que mai no apareixen a les fotografies, ja sigui per la seva estètica o per la seva ubicació.
Els fotògrafs participants hem volgut revaloritzar aquests espais, tot respectant la seva realitat, però aportant la nostra mirada i sensibilitat.
La meva aportació personal han estat dues fotografies fetes en dos punts de la vila en principi ben poc engrescadors: el peatge de l’autopista C-32 i un dels túnels que creuen per sota la NII, concretament el que es troba situat a l’alçada de l’antiga caserna. N’estic content del resultat. Ambdues fotos les he publicat recentment amb l’etiqueta “Arenys inesperat“.
Espero que gaudiu de l’exposició!!
És una idea molt atractiva. I més encara quan es tracta de mostrar imatges poc habituals d’un lloc que té una càrrega simbòlica tan forta com és el cas d’Arenys. M’han impressionat les dues fotos, de l’autopista i el túnel, just per aquest efecte “desmitificador” d’alguna cosa que hem preconcebut d’una altra manera. Alhora, les fotos fan bells uns espais poc “poètics”. A partir de la del túnel, he fet un experiment, quasi instintiu, que ha sigut anar a buscar un dels llibres emblemàtics d’Espriu, “La pell de brau”, i associar-li un poema. I el resultat, el penjaré, amb el teu permís, a Facebook, al llarg del dia 🙂
Una abraçada ben gran.
Moltes gràcies pel comentari, Maria Josep! Per descomptat ja estic esperant veure l’entrada al Facebook. Amb el teu permís, i suposo amb el d’Espriu, també inclouré en el blog el poema que has triat per a la foto del túnel. Ja fa molts mesos que no estic donant prou rellevància a aquesta simbiosi entre vers i imatge que a casa nostra es dona de forma tant natural, i aquesta és una excel·lent ocasió per fer-ho.
Tal i com comentes, Arenys no és només Espriu i fins hi tot la part que ho és, com pot ser el mític camí de la pietat, ha estat prou maltractada pel pas del temps i la pressió urbanística. Tot i així, realitzar aquesta sèrie de fotos ha estat gratificant per que ha obligat al fotògraf a buscar bellesa allà on ningú n’espera trobar, per acabar descobrint que n’hi ha gairebé a tot arreu.
Una abraçada!!