Aconsegueixes amb perfecció el teu propòsit de fotografiar el buit. La noia i l’entorn els utilitzes amb intencionalitat per suggerir aquest espai immaterial que no es veu però se sent quan es contempla la fotografia.
No he tingut mai l’oportunitat de fotografiar models i espais estudiats, crec que es molt excitant poder imaginar, construir i modificar l’escena just abans de prémer l’obturador.
Tens tota la raó Ramon. La fotografia d’estudi és en gran mesura un pol oposat a la fotografia de carrer. La primera requereix espontaneïtat i gran capacitat d’observació i paciència per saber reconèixer el moment en que disparar, mentre que la segona demana grans dosis de complicitat entre model i fotògraf per tal de poder construir una ficció que transmeti el que es vol expressar.
Personalment em sento còmode practicant totes dues modalitats, amb el benentès que la meva fotografia d’estudi sol ser estil strobist, és a dir, treballo amb il·luminació portàtil allí on trobo un escenari que considero interessant, com el cas d’aquesta casa d’Arenys. Els estudis fixes ja són un altre món.
Com que sóc un aficionat sense més pretensions, em puc permetre no especialitzar-me en cap disciplina fotogràfica. Possiblement no aprofundeixo prou en cap d’elles, però m’atreu fer un tast de les moltíssimes possibilitats que ofereix la fotografia.
Aconsegueixes amb perfecció el teu propòsit de fotografiar el buit. La noia i l’entorn els utilitzes amb intencionalitat per suggerir aquest espai immaterial que no es veu però se sent quan es contempla la fotografia.
No he tingut mai l’oportunitat de fotografiar models i espais estudiats, crec que es molt excitant poder imaginar, construir i modificar l’escena just abans de prémer l’obturador.
Tens tota la raó Ramon. La fotografia d’estudi és en gran mesura un pol oposat a la fotografia de carrer. La primera requereix espontaneïtat i gran capacitat d’observació i paciència per saber reconèixer el moment en que disparar, mentre que la segona demana grans dosis de complicitat entre model i fotògraf per tal de poder construir una ficció que transmeti el que es vol expressar.
Personalment em sento còmode practicant totes dues modalitats, amb el benentès que la meva fotografia d’estudi sol ser estil strobist, és a dir, treballo amb il·luminació portàtil allí on trobo un escenari que considero interessant, com el cas d’aquesta casa d’Arenys. Els estudis fixes ja són un altre món.
Com que sóc un aficionat sense més pretensions, em puc permetre no especialitzar-me en cap disciplina fotogràfica. Possiblement no aprofundeixo prou en cap d’elles, però m’atreu fer un tast de les moltíssimes possibilitats que ofereix la fotografia.