Aquest darrers dies hem estat comentant amb els companys Ramon Pruneda i Marcos Ferreiro l’ús del contrast com a mitjà d’expressió en la fotografia en blanc i negre.
En les meves imatges acostumo a emprar negres profunds en abundància. Permeteu-me que canvii de registre una mica, encara que sigui gràcies a la boira …
El Montsant.
Aquesta foto pertany a l’Àlbum Paisatges
Hola Ferran,
En esta foto la propia niebla atenúa los negros, por lo que quizá dé poco margen y sea difícil prescindir de ellos. Sinceramente, me faltan en este caso para darle un poco de presencia a los árboles sobre la niebla. Quizá con alguna de tus fotos de la serie Buit interior funcionase mejor par mi gusto, aunque me gustan con ese contraste más fuerte.
Saludos.
Gracias por tu comentario Marcos. El fichero raw da de si para subir los negros, pero al hacerlo me encontraba con que desaparecía la sensación de niebla y también la sutileza, que a mi entender, tiene esta foto.
Por este motivo la dejé sin publicar, ya que no veía claro como resolverla. Ha sido a raíz de nuestra charla sobre el contraste, que me he animado.
És una passada de fotografia, m’encanta i m’emociona, és poètica i d’una sensibilitat lloable.
Aquí no es pretén descriure res, si no fer sentir, deixar que les sensacions i emocions de qui la contempli aflorin.
Ferran, aquesta fotografia la relaciono amb el post últim que he publicat, si les condicions del medi o monitor no son les mes adients, no es pot apreciar la seva bellesa.
Gràcies, Ramon! Quan vaig fer aquesta foto estava envoltat d’una boira espessa en extrem. Vaig veure claríssim la màgia del moment i de la imatge que estava capturant. Però un cop al monitor, em va semblar que no havia aconseguit captar realment aquell instant. Per això es va quedar al tinter, fins que les nostres converses sobre el contrast l’han rescatat. En tinc alguna altra de semblant que potser publiqui les properes setmanes.
Pel que fa a la visualització, estic d’acord amb tu que en aquest cas els tons són molt subtils i cal bones condicions per poder gaudir-la com toca. També és d’aquelles imatges que al portar-la a imprimir et pots endur una desagradable sorpresa. En aquest sentit, seguir les recomanacions del teu article és gairebé obligatori.
Al comentar la possibilitat de imprimir-la, m’ha picat la curiositat, i ho he provat. Es clar que les condicions (captura de pantalla) no son ni de lluny les adients, però si com per fer-me’n una idea. Si ho imprimeixes tal com està, la cosa no pinta gaire be, però si redueixes els extrems dels nivells funciona i prou be. Si mires l’histograma veuràs que està centrat al mig, he eliminat uns 30 punts de blancs i negres, i he imprès en la meva impressora i francament queda força be, és qüestió de fer alguna prova, però val la pena el resultat.
Moltes gràcies, Ramon, ja em temia que aquesta fotografia caldria tractar-la amb estima a l’hora de passar-la a paper! A casa no tinc impressora de qualitat fotogràfica i, com que a Arenys ja no hi ha cap laboratori, he d’anar a Mataró. Seguiré el teu consell, segur que m’has estalviat algun viatge!
És un fet que m’entristeix: que jo sàpiga, a Mataró ja només queda un minilab en funcionament. Per sort el tenen molt ben cuidat i calibrat. Em temo que positivar en paper químic aviat serà un luxe! Hauré de començar a plantejar-me comprar una impressora …