Diuen que hi ha fotos que es cerquen i fotos que es troben. Feia temps que cercava com fer una foto com la d’avui, i quan menys m’ho esperava, me la vaig trobar.
Sant Salvador. Baix Penedès.
Aquesta foto pertany a l’Àlbum Natura
Turdus merula
Yearly Archives: 2015
Anhels
Plaça de les glòries catalanes. Barcelona.
Aquesta foto pertany a l’Àlbum Present Imperfecte
He triat un poema emblemàtic de Vicent Andrés Estellés per acompanyar la fotografia. El podeu trobar al “Llibre de meravelles”:
PROPIETATS DE LA PENA (Assumiràs la veu d’un poble)
ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
El rial llarg
Una de les característiques de la comarca del Maresme són els rials. Breus conques fluvials estacionàries, generalment seques, però capaces de transportar quantitats enormes d’aigua quan hi ha tempesta. Sobretot a la primavera o la tardor.
Precisament el seu caràcter estacionari ha propiciat des de temps remots el seu ús com a via de comunicació. Aquest fet, juntament amb l’auge de la construcció durant el darrer terç del segle XX, n’ha comportat la degradació de la majoria, fins a l’extrem que actualment és impossible trobar-ne cap sense urbanitzar, encara que només sigui parcialment.
En el terme d’Arenys de Mar trobem el rial Llarg. No és un rial agradable per a passejar o relaxar-se, ja que és completament asfaltat i la vegetació brilla per la seva absència. Tot i així és un paratge que personalment em desperta tota mena de pensaments: mai em deixa indiferent.
El rial Llarg fou transformat per l’home, destruït, podríem dir. Per les restes que queden de murs i portals, com els que apareixen en la fotografia, que pertanyen a una antiga finca on conreaven tarongers, aquest degué tindre el seu moment d’esplendor. Esplendor que com tot el que és humà, fou efímer, passatger.
Avui ens trobem un paratge dessolat, ruïnós i per a mi, símbol del nostre comportament com a espècie.
Arenys de Mar. Maresme.
Aquesta foto pertany a l’Àlbum Present Imperfecte
Arran de mar
L´ultim cop que havia emprat una càmera de rodet havia estat als voltants de 2006. Per a mi, i per a molts altres fotògrafs, la fotografia digital havia esborrat per complet molts anys de química.
Ara fa uns mesos, l’Agrupació fotogràfica d’Arenys de Mar ens va proposar als socis un projecte que requeria obtindre còpies de gran format. Dos metres i mig de fotografia anava molt més enllà del que em podia oferir el ja veterà sensor de 10 Megapíxels de la meva càmera, així que vaig haver de buscar alternatives.
La primera opció, i segurament la més fàcil, era fer un mosaic de diverses fotos. Fàcil, però si es vol fer ben fet, requereix una sèrie de tècniques i de material per a corregir el paral·latge i molt de laboratori digital. He de reconèixer que em feia prou mandra.
L’altra opció era la fotografia de format mig. Un dels moderns equips de Phase One o Hasseblad hagués anat com anell al dit, però estaven fora de l’abast d’un aficionat com jo, que no obtinc cap ingrés de les meves fotos.
La solució la tenia a la família. El meu tiet, fotògraf retirat, encara conservava la seva càmera llesta per a l’acció, com el primer dia.
I així és com vaig començar a fer fotos amb una Rolleiflex K7F de l’any 1961.
La K7F és una càmera TLR equipada amb un objectiu Carl Zeiss Planar f2.8 i fotòmetre integrat de seleni. Una petita meravella en el seu temps i tot un objecte de col·lecció avui en dia.
La sensació de tornar al rodet fotogràfic ha estat magnífica. Sembla mentida la rapidesa amb la que ens habituem a les novetats i com oblidem el passat proper. Amb la Rollei perds la immediatesa i la velocitat de les càmeres digitals, però recuperes construir una foto a foc lent, sabent que només hi ha dotze oportunitats al rodet i que fallar-ne una significa temps i diners
Ha estat una experiència fantàstica que intentaré repetir sovint. Tant pel pur plaer personal que em proporciona veure el mon a través de l’immens visor de la Rollei, com per les hores que he estat xerrant amb gent que em veia fer fotos i s’aturaven a preguntar per la càmera o m’explicaven els seus records fotogràfics, com per la calma que em transmet el gairebé imperceptible soroll d’aquest obturador ja vell, però en plena forma.
La meva primera foto amb la Rollei:
Arenys de Mar. Maresme.
Aquesta foto pertany a l’Àlbum Format mig
Corba a la dreta
7è Memorial Antonio Miguel Ramírez. Pals. Baix Empordà.
Aquesta foto pertany a l’Àlbum Altres
Pesca daurada
La gola del Ter. Baix Empordà.
Aquesta foto pertany a l’Àlbum Social